FITXA TÈCNICA
– Títol: Assetjats 1714
– Interfície física: Mòbil
– Plataforma: App per Android (iPhone en procès)
– Any: 2014
– Autors: Estudiants del grau de Disseny i d’Enginyeria Informàtica (UB)
– Idioma: Català
– Destinataris: Estudiants d’ESO (12-16 anys)
TEMÀTICA EDUCATIVA
L’objectiu és mostrar la història de Catalunya i el succès de 1714, amb motiu del tricentenari, d’una manera propera i càlida amb els estudiants. El fet de portar un personatge en primera persona i anar trobant d’altres que van explicant la història pas a pas, és una manera de fer-la divertida i interessant.
SINÒPSI
Viu en primera persona la intensa lluita del poble català per defensar-se dels atacs dels borbons espanyols i soldats francesos, al 1714. A més a més, aprèn la història fàcilment i pas a pas, i coneix curiositats i anècdotes de l’època.
REGLES DEL JOC
El joc està adreçats a classes escolars d’ESO de tots els cursos. Així doncs, a cada classe, el professor crearà una nova partida a la qual s’uniràn els alumnes. Aquests, hauràn de formar grups de 5 o 6 alumnes i escollir un sol dispositiu mòbil per jugar. Cada grup es registrarà amb la informació demanada per la interfície, i s’unirà a la partida del profesor.
Comença el joc i cada grup ha d’escollir un dels dos personatges principals, un nen i una nena en els que fàcilment es podràn identificar, per tal de guiar-los durant tot el recorregut. Un cop es comença la ruta, cada grup ha de seguir les instruccions que se li donen el joc, ja que cada grup té una ruta diferent, i per tant cadascú ha de seguir la seva.
No està permès saltar-se cap punt de la ruta, ja que a més, el joc està dissenyat per contestar totes les preguntes. En cas que un grup es salti un punt d’interès, no realitzarà la pregunta i per tant, al final del joc, resultarà més difícil guanyar.
Les regles del joc són simples i explícites. Cada grup ha de seguir la seva ruta i anar contestant les preguntes. El professor, d’altra banda, pot controlar on es troba cada grup a partir d’un petit mapa de les rutes i dels punts d’interès al que només hi té accès ell.
Un cop s’acaba el joc, tots els grups es reuneixen al final de les seves rutes, les quals convergeixen en un punt comú, per tal d’explicar el final de la història a tots plegats.
OBJECTIUS
L’objectiu del joc és ensenyar d’una manera didàctica alhora que divertida el succés històric que va tenir lloc el 1714 a Catalunya. El joc permet viure la situació des de diferents punts de vista i en primera persona, portant un personatge que acompanya l’usuari durant tot el joc.
L’objectiu principal del joc és aconseguir la màxima puntuació, contestant correctament totes les preguntes que es realitzen a cada grup. Aquell grup que contesti totes o el major nombre de respostes positivament, serà el guanyador.
Un dels objectius del joc, a més a més, és mostrar el més fidelment possible com es vivia en el segle XVIII, i és per això que l’usuari es trobarà amb diferents personatges i escenaris icònics de l’època que l’ajudaràn en la realització de les missions.
D’altra banda, el joc pot ser entès com una petita guía turística, ja que les rutes inclouen molts punts d’interès de la ciutat comtal i mostren la seva història. D’aquesta manera s’eviten les típiques guies turístiques en les que resulta difícil sentir el guía, o poden semblar avorrides.
PERSONATGES
Tots els personatges s’han creat a partir d’una única estructura, que ha servit per crear una harmonía entre tots ells. Totes les expressions són series, ja que la situació que planteja el joc és una situació límit, una batalla que deriva en una guerra amb greus conseqüències per ambdós bàndols. D’aquesta manera s’ha triat reflexar, a través dels personatges, una atmòsfera de preocupació i esperança per mantenir la terra amb dignitat, i d’altra banda, desesperació per aconseguir guanyar i fer-se amb el control i el poder sobre Catalunya.
La posició dels personatges també s’ha mantingut intacta en tots ells, excepte els dos persontges principals. Això ha estat segut a que s’ha volgut ampliar la informació del personatge en qüestió per tal d’oferir una imatge més fidel a la realitat de l’època, tot afegint un objecte característic de la professió o l’estatus de cada personatge.
El Nen i la Nena principals no duen res, ja que són els personatges que recorren la ciutat realitzant les missions, i per tant no és necessari que portin res a sobre.
– Nen
Té 14 anys. És un jove del poble català disposat a lluitar per la seva terra i defensar els seus drets i la seva història. És un jove de classe obrera, factor que s’ha tingut en compte a l’hora de la seva caracterització, ja que duu roba senzilla i ampla, amb colors neutres i poc intensos, com en l’època.
La seva expressió és seria, demostra preocupació per la situació alhora que es mostra convençut a lluitar.
– Nena
Té 13 anys, també és una jove del poble. La condició social és com la del Nen, per aquest motiu la roba és semblant, amb colors clars i sense ornaments. Porta unes faldilles de color granat llargues fins als peus i una camisa blanca amb un coll a conjunt. Duu a més, una faixa per sobre d’ambdues peces, formant un humil vestit. El cabell el duu arrissat i amb una cua baixa que indica naturalitat i austeritat. Tampoc porta cap decoració floral, ni tan sols una cinta al cabell. No porta res a les mans, factor que indica que no posseeix objectes bàsics com llibres, per exemple.
– Bisbe
Com els bisbes de l’època, vesteix una túnica negra i una capa vermella per sobre de les espatlles i fins la meitat dels braços. Duu un petit barret vermell que, juntament amb tota la vestimenta, indica la seva posició eclesiàstica. És un senyor gran, i per tant té la barba i el cabell blancs, i és una mica grassonet, tret que reivindica el seu estatus social.
Com en l’època, duu alguns ornaments, com el collaret amb la creu cristiana, i també un llibre a la mà dreta, amb el mateix símbol, indicant la seva vocació.
Té una expressió seria, que ha estat així degut a les fonts documentals que s’han trobat: en tots els quadres els bisbes apareixen apàtics i no mostren cap tipus de sentiment.
– Enterrador
És un home gran, entre 45 i 50 anys. Té el cabell negre i una barba espesa també negra. És un personatge forçut i musculós, degut a la feina que fa.
Duu roba majoritariament fosca, i en no molt bones condicions, s’intueixen trencades les vores de la jaqueta, i no duu cap tipus d’ornament ni decoració. La roba, com la seva presència en general, és austera i declara un estatus social baix.
Amb la mà esquerra aguanta una pala gran i fosca, de fusta, amb el que ràpidament ens fem una idea de la professió del personatge, o si més no, del seu estatus social.
– Felip V
És el vençedor de l’enfrontament, pertany a la reialesa. És un personatge d’entre 40 i 50 anys. Té el cabell ros i la pell blanca, que contrasta amb la roba vermella i de colors intensos com els que duien els monarques de l’època.
La jaqueta vermella amb ornaments daurats, una banda blava, pantalons negres impecables, mitges blanques i sabates de punxa llarga negres lluents. El detall d’una insígnia al pit és clau per entendre que és algú important de la reialesa, és el rei. A més, duu un barret gran i negre de tres puntes, amb un petit decorat que recorda a plomes o algún teixit suau, exclusiu de la reialesa.
A la mà duu un pergamí, tal i com se’l retracta als quadres de l’epoca. Es pot intuir que és el Decret de Nova Planta, entre altres importants documents.
– Conseller
Personatge entre 30 i 40 anys, ros i amb la pell blanca, també es troba dins de la alta societat, tot i que no és reial. És el cap del Consell de Cent, per tant la vestimenta també denota un alt nivell de vida i poder econòmic i social. És per aquest motiu que vesteix majoritàriament en color vermell, un color que només els rics, eclesiàstics i monarques podien duur. La jaqueta està plena de decoracions daurades, butxaques i vores que donen molta personalitat al personatge. Aquesta contrasta amb un color complementari que duu a la camisa verda de sota. El mocador del coll tanca la vestimenta del tronc donant un aspecte impecable i net.
Els pantalons i les botes, negres, mantenen la línia elegant de la imatge del personatge, que a més combina perfectament amb un gran barret del mateix color i de tres puntes, amb altres decoracions, vermelles i daurades.
El conseller manté dempeus la bandera de Santa Eulàlia, que és la patrona de Barcelona. Degut a la seva gran fe religiosa, tenien una gran convicció i esperança en Santa Eulàlia, i per això sempre duien la bandera en qualsevol acte social o situació d’emergència com aquesta.
– Mercadera
És una dona d’entre 45 i 50 anys. És un personatge de poble que treballa en el mercat local. Tal i com indica la seva vestimenta i aparença, és una dona de classe baixa, que viu sense comoditats ni luxes. Duu una faldilla amb caiguda llarga que li tapa els peus i les sabates. A sobre porta un davantal, element que ens aclara la seva feina i posició social. Porta a més, com totes les dones de l’època documentades, una camisa blanca amb una petita corda al pit per estrènyer o obrir-la. Al cap duu un mocador que li recull el cabell, també considerat un símbol típic d’una dona que treballa, fa esforços i té una vida comú.
A la mà dreta porta un cistell, l’objecte que millor representa el mercat, ja que és on es fa servir. Està buit, el qual ens fa pensar que està treballant, venent el seu contingut, buidant-lo o a punt d’omplir-lo.
– Soldat
Un jove entre 25 i 35 anys. Té el cabell marró i el duu agafat amb una cua, ja que té una melena curta. Porta bigoti, perilla i patilles, típic en els soldats de l’època. Aquests trets fan d’ell un home adult, fort i poderós.
Vesteix l’uniforme dels soldats, que, segons la documentació que ens arriba alterna una jaqueta blau marí amb petites decoracions daurades, a sota una camisa vermella amb botons daurats i oberta al mig, per on sobresurt un mocador blanc i gran que rodeja el coll. Els pantalons són blaus fins al genoll, i es combinen amb unes mitges blanques i unes sabates negres bàsiques.
El personatge duu, a més, un barret gran negre de 3 puntes amb un petit rivet daurat a la vora. Amb la mà esquerra aguanta un fusell cap amunt, gest que indica el seu poder militar, té el control sobre les armes i pot fer-lo servir tal i com ho necessiti.
El luxe d’aquest soldat espanyol contrasta enèrgicament amb la innocència i simplesa del Nen català, afí al bàndol contrari. Aquesta gran diferència és una petita crida a la desigualtat, en tots els aspectes, que es va donar quan el succès va tenir lloc, entre espanyols i francesos contra els catalans.
– Metge
El metge és un senyor d’entre 50 i 60 anys. Duu una perruca blanca, símbol d’estatus social i econòmic alt. Tot i així, la porta agafada amb una cua, i la cinta amb la que s’ha cordat és gran i ampla, visible fàcilment.
La vestimenta és la trobada en la documentació de l’època, una jaqueta llarga de color blau marí amb una insígnia del seu rang de medicina. Aquesta jaqueta té un rivet daurat en la seva longitud, i no gaire més decoració. Per sota s’entreveu una camisa vermella, llarga també, i un mocador gruixut i blanc al coll. Els pantalons són blanc cru-gris i també tenen acabats cuidats, amb rivet daurat a ambdues cames. Duu mitges blanques llargues fins el genoll, tapant totalment la cama entre mitges i pantalons.
Les sabates són luxoses, grans i negres i amb una gran sivella daurada que dóna identitat i poder al metge. Com a últim complement, el metge duu un parell de petites ulleres, rodones i juntes, que otorguen un aire d’intelectualitat superior al personatge, ja que en l’època ningú del carrer duia ulleres.
Amb la mà esquerra està aguantant una copa amb el símbol de la Copa de Higía, el símbol de la farmàcia profesional. Aquest símbol ens remet directament a la medicina, i dóna una ràpida i clara idea de la professió del senyor.
ESCENARIS
Els escenaris són llocs reals, que reflexen el més fidelment possible la ciutat de l’epoca. Els colors que s’han emprat són clars, contrastats amb foscos per crear volums i ombres. S’ha escollit un estil gràfic inspirat en les obres d’Alexandre Cassandre (1901-1968), ja que resulta molt net i directe. El resultat són uns escenaris que representen la realitat de l’època, d’una manera moderna i adaptada al públic al que es dirigeixien. L’estil gràfic, a més, permet reduïr els detalls de l’arquitectura de l’època, que són abundants i recargolats, i que no es veurien correctament al petit format del mòbil. En general, s’ha preferit obviar els detalls, ja que si no són visibles es converteixen en molèsties visuals.
Tot i així, s’ha mantingut l’estètica arquitectònica en gran part, preservant els colors, textures, materials, finestres, i petites decoracions icòniques.
– Plaça Sant Jaume
La Plaça Sant Jaume és el punt inicial de totes les rutes. Com a lloc cèntric de la ciutat, degut a que hi havia la seu del Consell de Cent, tot el poble català es reuneix allà per sentir el que el cap del Consell ha d’anunciar.
L’escenari és una recreació de la façana del Consell de Cent de l’època, ja que la façana actual de l’Ajuntament de Barcelona data del neoclàssic, posterior al 1714.
L’espai forma una plaça central, rodejada per 3 façanes en forma d’U. La façana principal, amb dues portes i cinc finestres, té a dalt un petit balcó des d’on surt el conseller principal a fer públic el comunicat. Les façanes contigües són més austeres i creen espai.
La multitud del poble s’acumula al davant de la façana encuriosida pel succès, això crea atmòsfera i ambient de lluita.
– Convent
El Convent de Sant Agustí és l’escenari religiós del joc, representa el lloc on viuen les monjes i està freqüentat per bisbes i abads. S’ha dibuixat el pati interior al que els usuaris tindràn accès durant la ruta, ja que és exterior i està obert.
Aquest pati interior feia la funció de claustre per a les monjes i per tant és un lloc majoritàriament obert, amb molta llum natural i alguns objectes, com el carro que es pot veure al fons. Una de les façanes que es veuen, té els arcs característics dels claustres de l’epoca seguint l’estil arquitectònic. Les columnes junten la façana cada 2 arcs, a sobre dels quals hi ha una petita finestra rodona amb decoracions típiques dels edificis religiosos. L’espai crea una ombra tènue al mig de la plaça que crea una atmòsfera un pèl fosca i tranquil·la, representant la pròpia atmòsfera dels convents.
– Fossar de les Moreres
El fossar de les Moreres, tal i com indica el nom, és el lloc on s’enterraven els herois de guerra catalans a mida que anava avançant el conflicte. El lloc és lúgubre, trist i desert, i per això s’han emprat colors foscos, utilitzant un degradat per representar la profunditat del forat de la fossa.
No s’han dibuixat cossos, perquè no cal ser tan explícits, i a més, el fet de clavar dues pales a diferents parts del fossar, dona a entendre que la feina no s’ha acabat i que es segueix treballant en ell.
En el fons es divisa una façana, pertanyent a la Basícila de Santa Maria del Mar, la qual s’ha representat el més fidelment possible a la real de l’època.
– Hospital
El simbòlic Hospital de Santa Creu s’ha representat també des del pati interior, que es troba obert gairebé sempre, i per tant és accessible als usuaris del joc. Així doncs, s’ha escollit una perspectiva que permet veure l’escultura de la creu central del pati. En un segon pla, queda el propi edifici, on es veu l’entrada a l’hospital amb les grans escales i un petit joc d’ombres que mostra la diferència de profunditat i de nivells.
A la dreta de la composició s’intueix una segona façana, una mica més endarrerida de la principal.
Aquesta representació manté la imatge de l’Hospital de Santa Creu real, que avui en dia es conserva en bon estat, i per tant és un referent exacte de l’època per als usuaris del joc.
– Muralles
Per la seva representació, s’han escollit les muralles del principi del Paral·lel, ja que són les úniques de tot Barcelona que són les de l’època, les altres han estat reconstruïdes. Sempre s’ha intentat reflectir el més fidelment possible l’època. Així doncs, les muralles es mostren des d’una perspectiva baixa, degut al seu gran tamany, i deixant una torre a un costat per tal de mostrar-les amb un mínim de detall. Cap a la profunditat, s’intueixen altres torres i la continuació de la pròpia muralla.
Els colors són clars i es segueix amb l’estil gràfic adoptat en tots els escenaris, contrastant llums i ombres on toca el sol.
– Mercat
El mercat és la recreació dels mercats que es muntaven a les places públiques, on hi assistia tot el poble a comprar i a realitzar intercanvis d’objectes i altres pertinences.
Degut al limitat estatus del poble, aquests eren molt senzills i sense cap luxe arquitectònic. Eren paradetes desmontables que posaven els mateixos comerciants per poder tenir un lloc on mostrar els productes, segons la documentació trobada.
Així doncs, s’ha representat un mercat molt auster i senzill, amb teles de color clar i taules fetes amb fusta. Els productes estàn en caixes de fusta i hi ha un barril que indica que també es veníen productes líquids. Les parades estàn col·locades en una petita plaça pels voltants de l’actual barri del Born, a poca distància d’una façana, on es pot intuïr una porta de fusta. La façana del segon pla no té detalls, ja que l’atenció de l’usuari es vol centrar en el mercat.
– Ciutadella
És el punt final de les rutes i on totes convergeixen, i per tant és on acaba el joc. Aquest és el punt on els usuaris se’n adonen, tot aprenent la història, de que Catalunya ha perdut definitivament la batalla contra els soldats espanyols i francesos, i comencen a ser conscients de la situació que començarà aviat.
L’entrada de l’actual parc és el punt de referència près per dibuixar el lloc. En aquesta situació és on els usuaris han de respondre la última pregunta, que parla sobre què s’hi va construïr a la Ciutadella un cop acabada la batalla, que concretament va ser una fortalesa militar.
És un lloc gran, amb no molt de detall, on en un primer pla tenim dues petites torres que endinsen un gran camí cap al fons de la composició i del qual no veiem el final. Tot i axí, a l’horitzó es divisa una edificació que mostra la petita ciutadella que hi havia abans que Felip V ordenés enderrocar-la.
WIREFRAME
Fes click aquí per veure el Wireframe sencer d’Assetjats 1714.
BIBLIOGRAFIA
1714 El Setge de Barcelona (2012). Angle Editorial, 2ª edició. Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez Cardona.
ARXIU Serious Game Design Workhsop UB 