Projecte Serious Game

EMPTY CITY

Alumnes: Anna Adell, XinYu Lu, Zhengrong Du, Jhon Quiroz

1. Agenda social

Les dificultats a les que s’enfronta una família d’immigrants quan arriba a un lloc nou, en aquest cas,  la ciutat de Barcelona. Tenint que assolir quatre objectius: resoldre els papers a l’Ambaixada, obtenir el padró municipal a l’Ajuntament, obtenir plaça a l’Escola per als fills i poder inscriure’s a l’Inem per a poder aconseguir una feina.

1.1 Open data

1.2 Discurs social

Els punts importants a què s’enfronta una família nouvinguda són diversos però els més importants a tenir en compte són: l’habitatge, l’escolarització i la feina.

1.3 Objectius persuasius

Aquest “serious game” té l’objectiu d’acompanyar a les persones nouvingudes durant el procés d’adaptació i descobriment d’una nova ciutat. Fomentar les relacions i la interacció amb el medi per aconseguir una família estable, feliç i integrada.

D’aquesta manera, prendre consciència del procés feixuc que suposa l’adaptació a una nova ciutat, país, cultura, llengua, etc.

2. Regles del joc i estructura d’interacció

2.1 Referents de les regles de joc

Referents regles.jpg

2.2 Regles explícites

Es comença presentant la família i un cop situats s’inicia el procés d’adaptació. Per poder superar el primer nivell s’hauran d’assolir quatre ítems/objectius; Resoldre els papers a l’Ambaixada per a poder obtenir el padró a l’Ajuntament, sent aquest pas necessari tant per obtenir plaça a l’escola per als infants i per a poder ser inscrit a la borsa de treball.

2.3 Relació / esquema de funcionament

 

 

3.Món fictici

3.1 Trama argumental

Una família estrangera arriba a Barcelona per reiniciar les seves vides, sent aquest un procés dur, necessiten ajuda per integrar-se a la ciutat. D’aquesta manera descobrir el camí cap a una nova vida, garantint la seva felicitat i fent de Barcelona una ciutat oberta, diversa i acollidora.

3.2 Personatges

  • Referents

S’han pres com a  referent personatges a l’estil “flat design” no recarregats, frescos, desenfadats i de colors llampants.

ref.jpg

  • Descripció i rols

Personatges principals/protagonistes

Família immigrant procedent del Marroc composta per  quatre membres: pare, mare i dos infants de 8 i 4 anys. El pare, Mohamed de 35 anys, porta 6 anys vivint a Barcelona a casa d’un germà seu i la seva família. Ha après a parlar el castellà d’una manera autodidacta i va a classes de català a l’escola d’adults. Ha treballat de manera temporal en diferents empreses de construcció. Actualment està sense feina. La mare, Mariam de 30 anys, acaba d’arribar del Marroc amb els seus dos fills. No parla castellà ni català. Li agradaria trobar feina de mitja jornada. El nen gran, Fahd de 8 anys, està en edat escolar i no parla català ni castellà. La nena petita, Oumaima de 4 anys està en edat per poder fer preescolar  a l’escola.

Objectius: El desig principal de la família era retrobar-se després de 6 anys de separació i construir una nova vida a Catalunya. Ara el repte principal és que el Mohamed trobi feina. Un cop aconseguit això, la seva il·lusió és trobar una casa per ells sols i així no haver de viure amb els familiars que els han acollit, la casa és massa petita per a dues famílies. Tant la Mariam com el Mohamed creuen que els nens han d’anar a l’escola, igual que ho feien al Marroc, per tant volen aconseguir una plaça en algun centre, tot i que el curs estigui començat. La mare pensa que  es podria quedar a casa amb la Mariam, mentre no trobi feina, però el Fahd ha de seguir els estudis. El pare ja ha hagut de fer molts tràmits per arribar fins aquí, però ara sap que per aconseguir tot això encara n’haurà de fer més. Té clar que començarà per l’ambaixada, ja l’han ajudat molt i confia en ells.

Personatges secundaris/benefactors

Laura (Ambaixada)

Funcionaria administrativa: Una dona jove d’uns 38 anys que ja ha ajudat al Mohamed en la tramitació dels papers per reagrupar la família. Parla castellà i francès. Sempre ha estat molt amable amb ell i el Mohamed hi confia molt. La Laura ja no pot ajudar-lo més, els tràmits que ara el Mohamed ha de fer ja no són competència d’ells, però l’adreça a l’Ajuntament per aconseguir el padró, necessari per aconseguir un habitatge  i matricular els nens a l’escola.

Carles (Ajuntament)

Funcionari administratiu: Un senyor de mitjana edat al que el Mohamed haurà d’explicar altre vegada el seu cas i les seves necessitats. Després de molta estona de cua, aquest li demanarà els documents necessaris  per fer el padró i la sol·licitud de plaça a l’escola més propera al domicili actual. També el dirigirà a INEM, on podrà fer la sol·licitud de feina. Sembla que no hi haurà cap problema, tot i que haurà de tornar a l’Ajuntament un altre dia, necessita reunir els documents que li han demanat. L’endemà amb tots els documents i després de fer dues hores de cua, aconsegueix el padró i el redirigeixen a l’escola del barri on viuen amb el seu germà.

Dolors (Escola)

Funcionaria administrativa: Una dona de mitjana edat que li facilita els impresos que haurà d’emplenar per poder optar a les places pels seus fills. Molt amablement la Dolors li omple els impresos que entén que poden ser complicats d’entendre per un nouvingut.

Ja els avisaran per telèfon de la data d’ingrés al centre,  segurament en dues setmanes. Queden la setmana següent per tenir una entrevista amb la directora i poder conèixer els nens.  Aquests de moment no faran tot el treball a l’aula. L’escola té unes classes d’acollida on hi estaran cada tarda i on se’ls ajudarà d’una manera més personalitzada.

Els pares no ho han entès molt bé el que els expliquen de l’aula d’acollida, però els semblen bona gent i tenen clar que els nens podran quedar-se en aquesta escola.

Albert (Oficina de treball de la Generalitat, INEM)

Funcionari administratiu: Un home jove, d’aspecte cansat. Hauran de fer dues hores de cua per ser atesos per aquesta persona. El Mohamed explicarà altre cop el seu cas al funcionari i les seves necessitats de trobar feina el més aviat possible. El funcionari sembla que no posa molta atenció en el que ell li explica, va teclejant en el seu ordinador i gairebé no aixeca el cap. Quan el Mohamed encara està parlant, ell l’interromp i li demana l’autorització de residència i el NIE.

  • Resultat final

personatges.jpg

3.3 Escenaris

  • Referents

Els referents que han inspirat la ciutat del joc, majoritàriament són videojocs de ciutats de caire realista i  en 3D, observades des d’un punt de vista zenital i picat.

SeriousGame references.jpg

  • Descripció i sistema de representació

L’escenari per on es mou la nostra família protagonista, és una representació en 3d d’una hipotètica Barcelona. El joc començarà des d’un punt de vista zenital/picat de la ciutat per on ens mourem i un cop iniciat el joc el punt de vista passarà a ser frontal, posant-nos així des del punt de vista del personatge per tal d’ integrar-nos en l’experiència. A partir d’aquí amb el teclat ens moure’m lliurament per la ciutat cercant i complint els diferents objectius proposats a assolir.

  • Resultat final

pantalles.jpg

4. Storyboard

 

5. Póster

 

Anuncios

Sea Hero Quest

Link del joc:

http://www.seaheroquest.com/site/es

Video teaser:

Estudiant: XINYU LU/ ZHENGRONG DU

Análisis juego封面.jpg 

Trama argumental:

Sea Hero Quest explores the story of a father and son who have spent years exploring the seas and sketching memories into a journal. When the aging father accidentally drops the sketchbook into the sea, the son sets out to rebuild the journal and help his father remember the vibrant years they shared. Players are tasked with memorizing a map and then navigating from buoy to buoy in numerical order along a predetermined path. The son’s quest to save his ailing father’s memory resonates deeply with players whose actions (just by playing) will contribute to research that ultimately aims to preserve the memories of others.

 

Personajes:

The player is a sailor, who is trying to help his father to find his lost memories. In order to do that, he has to sail in the sea fight all kinds of sea monsters and find those diaries which were lost.

 

Escenarios:

In different level, we have to remember the correct way for collecting lost diaries, it will be harder as we get into higher level, for example we have to remember more spots that have lost diaries and be more quick.

 

 关卡1     微信图片_20171025064139     微信图片_20171025064148    微信图片_20171025064145    2

 


  • Sistemas de reglas e interacción

 

Regles explícites:

In Sea Hero Quest, players navigate the high seas, swaps and rivers of lava while navigating buoys, setting flares and spotting aquatic monsters. The route that players take as they navigate the environment will be analyzed by scientists aiming to set a benchmark for “normal” navigation skills, against which they can examine those of patients showing signs of early dementia. By crowd-sourcing the research, scientists are accelerating the process of gathering navigation data and it is estimated that just two minutes of play time translates into an equivalent five hours of lab-based research. After being collected and compiled, the resulting database will be accessible and open to anyone studying dementia.

 

Mecàniques de joc:

Chose level and remember the way where we can find the lost diaries, touch the screen to move the boat that is operated by our player, click the correct way to shoot the glacier. And when monster appears, touch the button to take a screen shot of it.

 

 

· Aspectes socials i pedagògics

 Objectius:

This game can not diagnose the symptoms of dementia, but the data it collects can be used for future Alzheimer’s disease research. The research team collects a large number of behavioral data and analyzes them with artificial intelligence to understand the reasons for the loss of people. Through these studies, they may be able to create a better living environment for patients with Alzheimer’s disease.

 

Estratègies:

The game was funded by Deutsche Telekom and brought to life by game developer Glitchers in partnership with Alzheimer’s Research UK, University College London and University of East Anglia. To date, the game has been downloaded over 2 million times and players have generated more than 6,000 years of dementia research data just by playing.

Alejandro-杜峥嵘

Hey there,

微信图片_20171025231521.jpgmy name is Alejandro, you guys can call me Alex, Aidan or my Chinese name: Du. I’m from Shanghai, China, studying in Shanghai Art&Design Academy, majored in Interactive Media Design. I love exploring new things, listening to musics (electronic, rock, metal, light music…. It’s all about rhythm) and talking to different people, to me, it’s a perfect way to learn about other cultures and helps me to make friends. It’s really a nice opportunity for me to be here as an exchange student for 6 month, although time is limited, but i’m sure i can learn a lot from here 😉

 

图片1.jpg

图片3.jpg

图片4.jpg

图片5.jpg

XINYU LU

mmexport1507287838230_mr1507315005290.jpg

Hi everyone,

i am XinYu Lu,  you can just call me Alicia. Before to start the introduction about myself, i am so appreciated that i can get the opportunity to become an exchange student here, and i feel so happy that i found so many nice teachers and friends in barcelona.

Shanghai is my hometown, located in the east of China. And i have been studied in Shanghai Art & Design Academy for entire 4 years. My major is Game Design, and i have already learned basic ideas and technology about it. What’s more, graphic design is also my favorite. After 4 years study, i become proficient in many software such as Adobe Illustrator, Photoshop, Adobe premiere,3d max and so on. After this amazing trip in Barcelona, i do believe that i will gian more creative ideas and more advanced technology in this field.

Talking about my leisure time, i am a good guitar player, a good painter and a sport girl who love swimming very much. But calligraphy is my favorite hobby. Writting calligraphy is one of the traditional Chinese culture. Through writting calligraphy, i can make myself calm down, and greatly relax myself  when i am stressful.

In the remaining five months in the University of Barcelona, i will keep studying harder, and try to improve both of my Spansih and English. And of course, i also hope to get to know more friends here.

Thank you

圣骑士5剪影+1线稿+1黑白.jpg  3.25.jpg

超现实主义手绘新建图像3.6(1)

书法.jpg

 

Saioa Ispizua

imagen personal portfolio reducidaTodo empezó con las manchas de tinta desdibujadas que se creaban en mi pupitre tras olvidarme que, minutos antes, había depositado plena atención a deslizar  mi bolígrafo creando formas;  con el rabillo del ojo puesto en la mirada de aquel o aquella que vestía con bata y se paseaba por el aula soltando discursos.

Las prácticas que realizaba entre esas cuatro paredes, quedan ahora plasmadas en las múltiples libretas de distintos tamaños, colores, olores e historias que se ubican en la estantería de mi habitación.

Me gusta perderme por las calles, las plantas, las personas que abrazan el arte, la música en las plazas y los parques, viajar sola con mochila, ver atardeceres acompañada  y en silencio, leer libros con linterna, comunicarme sin palabras, las hojas de otoño, la poesía, la vida colaborativa, lxs apasionadxs y, las preguntas con y sin respuesta.

 

‘‘OILIGARCHY’’

By: Molleindustria and Paolo Pedercini

Funder: Addicting Games

From: http://www.gamesforchange.org/play/oiligarchy/

Videoteaser:

Francisca March Crespí

 

  1. ANÀLISI DEL MÓN FICTICI

1.1. Trama argumental

El joc comença amb un escenari d’estratègia comercial que resulta familiar. És el 1945. El jugador assumeix el paper de director general/delegat d’una gran empresa petrolera internacional. La seva feina és guanyar diners, mantenint contents als accionistes. Així que comença a realitzar perforacions. La democràcia, el medi ambient i la salut econòmica mundial són irrellevants.

Primer a Texas, on ningú intenta aturar-te i l’or negre comença a fluir. Però aviat els pous no són suficients per satisfer la demanda del consumidor. Per tant, cal mirar més lluny. Però on? Si trepitja a Nigèria, és possible que trobis manifestants que exploten els teus equips. Així que probablement hauràs d’emprar milicians locals per defensar-los. Si proveu Alaska, tindreu a la part posterior aquells ecologistes molestos. I, per descomptat, l’Iraq és inestable: perforar allà, realment necessitaràs el suport dels soldats nord-americans. Però per aconseguir-ho, hauríeu de tenir un president simpatitzant amb la vostra causa. És hora de començar a finançar partits polítics.

Oiligarchy pot considerar-se un joc de negocis sim / tycoon extensiu ja que el jugador pren decisions i realitza accions que no sempre estan en el domini dels negocis. Les activitats purament econòmiques van des de trobar nous camps petrolífers fins a la construcció d’extraccions i gestió de recursos. A mesura que els recursos interns disminueixen, el jugador es veu obligat a expandir el seu negoci a països estrangers per satisfer les demandes del mercat. Les operacions a l’estranger podrien requerir el suport polític o militar del govern i diverses accions de gestió de crisi.

1.2. Personatges

  • El mateix jugador (director de l’empresa petroliera)
  • Els mercenaris/milicians

mercenaris.png

  • Ciutadans (manifestants)

Ciutadans manifestantse.png

En funció del resultat de les eleccions i de les donacions a les dues parts, el govern (una interpretació estilitzada que resumeix les nombroses institucions en un congrés de 10 persones) estarà composta per tres categories de representants:

Oiled: votaran els bitllets d’ample del petroli (vegeu actes respectuosos amb el petroli) cada any i s’oposen a les factures antiescàrregues del petroli.

Verd: votaran els actes no favorables del petroli en cas de crisi de subministrament.

Gris: votaran per ambdós tipus de comptes amb una probabilitat del 50%.

El nombre de representants verds està directament relacionat amb el verd: amb l’aparició de la consciència mediambiental, els representants verds substituiran els grisos.

1.3. Escenaris

  • Extraccions al mar

EXTRACCIÓ AL MAR.png

Extraccions a terraOiligarchy-screen-634x253.jpg

Imperialisme: A mesura que els recursos interns s’esgotin, el jugador es veurà obligat a explorar i implementar pous a països estrangers. Aquesta producció crearà inevitablement tensions antiimperialistes que són distintives per a tots els escenaris. Aquesta producció crearà inevitablement tensions antiimperialistes que són distintives per a cada escenari.

A Veneçuela, la dissidència serà dirigida inicialment per indígenes, però a mesura que l’explotació continua, tot el govern lluitarà per l’autonomia econòmica. El camí cap a la independència està representat per diversos esdeveniments i condueix a la nacionalització de la indústria petroliera, un moviment que bloqueja els pous del jugador i qualsevol altra acció dins de l’escenari. La nacionalització es pot prevenir o revertir per una escalada d’operacions especials cada vegada més agressives que culminen amb un cop d’estat.

Aquest escenari pretén representar no només la lluita per l’autonomia del poble veneçolà sota Hugo Chávez, sinó també patrons que es poden reconèixer a altres països d’Amèrica del Sud (especialment a l’Equador i Bolívia).

VENEZUELA.png

L’escenari nigerià té un menú extra que representa al govern, que permet al jugador de fer front a la dissidència. La dissidència tendirà a seguir una dinàmica de dues fases. La primera fase veu l’aixecament de la gent Ogoni i assumeix la forma de bloqueig pacífic. La segona fase és l’aparició de grups armats i pot encendre’s després d’anys d’explotació o provocada indirectament per la resposta implacable del jugador: l’assassinat assistit per l’administració d’activistes Ogoni.

NIGERIA_DEF.png

L’escenari iraquià, que no està disponible al principi, pot ser “alliberat” de dues maneres, que depenen del control de la sala d’operacions especials.

La primera estratègia, disponible des del començament, fa referència tant a la primera guerra econòmica de la guerra del Golf com a les pressions diplomàtiques per a un canvi de règim. Dues operacions especials conseqüents “L’enemic de l’enemic” i “La confusió de l’economia de l’Iraq” permeten l’esdeveniment d’invasió de Kuwait que és probable que passi en pocs anys. Després de la invasió de Kuwait, s’habilitarà una nova operació especial referent a la missió Desert Storm. La segona estratègia reflecteix la segona Guerra del Golf i estarà disponible després d’un gran atac terrorista als EUA. Requereix la fabricació d’un vincle entre el terror i l’Iraq (és a dir, una altra operació especial anomenada “DMP”).

En cas de guerra reeixida, tots dos casos conduiran a un resultat similar: el desbloqueig del menú d’acció d’escenari. No obstant això, després d’un període d’estabilitat relativa, els moviments de la insurrecció començaran a apuntar als pous petroliers ia les forces d’ocupació. L’atac als pous es pot contrarestar contractant mercenaris (una referència a Blackwater) per protegir estructures.

Els atacs a la base principal de Bagdad es poden contenir enviant més tropes i ordenant una “operació especial” que, com a efecte secundari, redueix la popularitat de l’administració.

Les victòries insurgents contràries a les forces d’ocupació bloquejaran les plantes i qualsevol altra acció a l’Iraq fins a un nou alliberament.

IRAQ_DEF.png

Exemple d’un recompte d’eleccions

recompte eleccions.png

 

2. SISTEMA DE REGLES

                 2.1. Regles explícites

Producció: Exploració

Pots utilitzar els vehicles d’exploració per trobar les reserves a la terra o al mar.

Perforació:

Si trobes un dipòsit, perfora un petit pou, o una plataforma submarina assegurant que la línia de perforació toqui la regió amb petroli i comenci l’extracció.

Producció: Esgotament

Recorda que quan les reserves d’un pou estiguin per la meitat, la velocitat d’extracció de declinar gradualment i probablement hauràs de suplantar per la seva pèrdua de productivitat.

Interfície: Botó vinent

Una vegada que acabis les operacions, hauràs de prémer el botó de ”ve” perquè avanci el temps. Els teus guanys de l’any seran dipositades i podrien succeir nous esdeveniments.

Interfície: Demanda / Extracció de Petroli

Hauràs de assegurar-te que la teva velocitat d’extracció abast o excedeixi la teva demanda. Si falles, els accionistes de l’empresa podrien acomiadar-te.

Interfície: Diners

Fer diners amb el petroli és fàcil, però gestionar el pressupost no ho és. Expandeix sàviament el teu negoci i estalvia diners per finançar els partits polítics a les eleccions. Els teus guanys depenen dels barrils venuts (extracció real) i del preu del petroli cru.

Interfície: addició petroli / Pujada del PBI

La demanda del petroli, creixerà amb el temps d’acord al creixement de l’economia (creixement del producte interior brut) i l’addicció al petroli. Aquesta última representa el nivell de dependència del petroli de tota l’economia.

Una societat de consum sana requerirà més petroli del que hi ha disponible en les seves reserves nacionals. Quan hagueu de perforar en països estrangers, haureu controlar la resistència que podria aixecar-se des de les comunitats locals i utilitzar mitjans polítics per superar escenaris problemàtics com Alaska i l’Iraq. Constantment se’t s’anirà actualitzant d’esdeveniments que podrien afectar el teu negoci. Els esdeveniments poden ser notícies importants o lleis aprovades que poden facilitar o obstruir les teves activitats. Fes clic a la caixa per obtenir més informació o navega per l’arxiu per llegir d’esdeveniments passats.

Interfície: Estadístiques

En aquesta finestra pots revisar el teu assoliment a través del temps i a seguir les variables que afecten el teu negoci. Aquí també podeu trobar el vostre balanç anual i el nivell de satisfacció dels caps de la junta.

Política: eleccions

Per convertir-se en un veritable oligarca hauràs de fer amics a Washington. Els representants ” bruts de petroli ” ajudaran al teu negoci votant lleis que augmentin l’addicció al petroli de l’economia o baixin els teus impostos.

 

Política: grisos i verds

Els representants són impredictibles i tendiran a tornar-verds a mesura que el ”virus de l’ambientalisme” es difongui pel món. Aquests, obstruiran activament teus negocis pujant els teus impostos o baixant els nivells d’addicció al petroli.

Eleccions:

El nombre de representants bruts de petroli depèn de les donacions que vas fer en les últimes eleccions. Tracta d’apostar al partit guanyador i dóna-li una suma decent al perdedor. Necessitaràs també amics a l’oposició.

Operacions especials:

Si sou particularment generosos, podeu tenir una persona empetrolada de president. Això et donarà accés directe a la cambra del subsòl. Allà podràs sol·licitar el tipus d’operacions dels quals els ciutadans no haurien saber res.

Fins aquí, el que s’hauria de saber per dur a terme un negoci exitós. Almenys, fins que la producció de petroli vagi disminuint.

                 2.2. Mecàniques del joc

Clicant a diferents punts del mapa del món (a la part inferior esquerra) us permetrà moure-us entre Texas, Alaska, Washington DC i Iraq, i després feu clic a la pestanya ‘Accions’ a la part superior de la pantalla per seleccionar les coses que voleu comprar.

Podeu optar per explorar terra i mar per trobar oli nou, comprar diferents nivells d’equips de perforació per obtenir aquest oli, i també podeu assignar mercenaris per protegir els vostres pous. Quan les eleccions es publiquin, assegureu-vos d’apostar una mica pels dos cavalls movent-vos el ratolí sobre cadascun i llançant-ne diners, però, naturalment, dóna més partit a la festa més popular per assegurar-vos que passeu les lleis pro petroli. Les lleis pro-petroli li permeten obtenir més diners augmentant l’addicció al petroli, reduint els impostos i deixant-los amb més regalies. A més, aconseguir que el president sigui més ‘oligarquitzat’ li permeti realitzar operacions encobertes, com ara un cop d’Estat a Veneçuela o una interrupció de l’economia de l’Iraq. Tot el que has de fer és aconseguir el teu flux, mantenir els governs del món ja comprats o subjugats, i arrossegar els diners a mesura que facis clic cada any.

Les grans donacions “sàvies” poden afectar la política per triar un president amigable amb el petroli. Això permetrà al jugador tenir accés a la sala secreta subterrània (una referència al gabinet presidencial i al Pentàgon) i activar “Operacions especials”. Les operacions especials són fonamentals per promoure els “interessos nacionals” a l’estranger. Per exemple, permetran al jugador d’envair l’Iraq i desbloquejar els seus recursos o prevenir o contrarestar una potencial nacionalització de la indústria a Veneçuela.

Gestió

Tot i que el jugador pretén dirigir una gran empresa petroliera integrada verticalment, el joc només mostra el començament de la cadena de producció, així com l’exploració i extracció, que és la part rellevant per abordar el problema. La representació visual de la perforació i l’extracció és molt simplificada, però, d’altra banda, es té en compte un detall tècnic important i poc conegut: la taxa d’extracció de cada camp petroler tendeix a disminuir gradualment quan l’embassament està a mitges. Aquest és un dels factors que determina la corba típica de la producció de petroli en forma de campana.

3. OBJECTIUS PEDAGÒGICS-SOCIALS

Oiligarchy pretén popularitzar el ‘’bec’’ o zenit petroler com un tema clau per entendre la crisi actual i futura i contribuir a redactar l’argument imprecís i enganyós de la “dependència del petroli exterior” que està dominant el discurs polític actual als EUA.

Triem centrar-nos en els Estats Units perquè és el país més dependent del petroli, on les relacions entre la política i la indústria petroliera han tingut un paper important en els últims temps i malgrat el declivi relatiu de la influència global nord-americana, les polítiques dels EUA afectaran la resta del món durant molts anys per venir.

Oiligarchy col·loca el jugador a les sabates dels “dolents” per articular la crítica. La nostra creença és que les estructures de poder es poden entendre més clarament si es representa des d’una posició privilegiada. El jugador tendeix a realitzar accions amb resultats positius (guanys, avanç en el joc) i costos socials o ambientals (a. k., externalitats negatives) que s’encarreguen de les responsabilitats en un sistema que en realitat no castiga les eleccions no ètiques. El joc anti-ètic està dissenyat per reflectir el sistema del mercat lliure, que en definitiva és l’objecte de la crítica.

A més de mostrar que els jocs poden fer que els temes complexos siguin accessibles, Oiligarchy demostra que no hi ha cap diferència inherent entre la diversió i l’educació. Combina varis elements fascinants: és part del joc d’estratègia, part de l’afirmació política i fragmentació de la narrativa a prop de futur.

Do I have a right?

Nom i autor del joc: Do I have a right? (ICivics)

Link del joc: https://www.icivics.org/games/do-i-have-right

Video teaser: https://www.youtube.com/watch?v=uSrjVsBTlKY

Estudiant: Ana Servera

screenshot3

1 Trama argumental

Es tracta d’un serious game on el jugador compta de la seu propi bufet d’advocats especilaitzats en dret constitucional.

S’aniran succeïnt diversos casos on possibles clients exposen els seus problemes, davant els quals el jugador haurà d’escollir si aquests tenen o no “dret” davant la situació. Si la resposta és que tenen dret se li haurà d’assignar l’advocat correcte que pugui dur el seu cas.

Com més clients atengui i més casos guanyi l’usuari, més ràpid serà el seu despatx d’advocats, així com beneficiós.

 

Personatges: Per una banda hi trobem el propi jugador, que s’encarnarà com a l’advocat principal del despatx.

Per altra banda està tot el seguit d’advocats membres del bufet.

Finalment hi trobem els clients.

Escenaris: L’únic escenari és el del propi despatx, on hi tenen lloc les relacions entre els advocats i els clients.

 

2. Sistema de regles i interacció

Regles explícites:

Mecàniques de joc: Cada vegada que entra un client per la porta principal, el jugador té la opció de clicar sobre aquest, per a seguidament atendre al seu cas. En una finestra a part s’explica la situació, i una vegada analitzat el cas el jugador haurà d’escollir si seguir endavant amb el client o si considerar que no es pot fer res amb el que reclama i llavors acomiadar-lo.screenshot2

En cas que el cas segueixi endavant, el jugador haurà d’assginar-li un l’advocat que consideri mes adient per al cas concret.

A mesura que es van guanyant casos l’usuari podrà anar contractant més advocats. Tots ells tendrán diferents especialitats, que els definiran i que els faran més qualificats per a uns o altres casos. Es tractarà de saber en quin cas l’advocat s’aproxima més al que demana el client.

Quan es perd algún cas, el contador de “prestigi” que alhora és el que determina poder augmentar la plantilla d’advocats, es va reduïnt, a més, tant si es guanya un cas com si no aquest apareix completament detallat a la premsa diària, informant a tots els lectors.

maxresdefault.jpg

3. Aspectes socials i pedagògics

Objectius: Per una banda és un joc ideal per a aprendre algunes lleis bàsiques, mentre que per l’altra es tracta també de saber gestionar un equip concret. Tenint en compte les caracterísitiques i particularitats que defineixen cadascún dels advocats l’usuari haurà de saber escollir en cada cas. Sempre és important conèixer les qualitats que tenen les persones amb les que treballem, per així poder gestionar millor cadascún dels projectes que realitzem juntament amb tots els problemes i contratemps que puguin sorgir.

Estratègies: Es tracta de començar des de la modestia d’un bufet de dues persones, per a poder anar avançant i creixent. El fet d’anar guanyant els casos i per consegüent prestigi és sense cap dubte el premi que s’emporta el jugador. A més, el fet de gestionar bé els casos implica que d’alguna manera ha après algunes lleis i la millor forma d’aplicar-les.