Esquema del funcionament

Roger Costa – Ernest Durantes – Saioa Ispizua – Xisca March

En aquest esquema s’explica el funcionament del joc.  On podem veure que cada x segons apareix la imatge d’un personatge, amb un pressupost màxim que s’ha de col·locar en un habitatge de lloguer. En aquest punt apareixen els 10 districtes que formen la ciutat de Barcelona, i arrossegant el personatge, el posem en un dels barris, que s’obrirà per mostrar els habitatges disponibles i el preu de cada un. L’objectiu del joc és el de col·locar el personatge en un habitatge que s’ajusti a la seva economia, en el temps donat (ja que quan passa el temps apareix un altre personatge a col·locar i no es poden acumular o s’acaba la partida) Com més personatges es puguin col·locar i per tant, més duris en la partida, més puntuació s’obtindrà. Un cop posis el personatge en un dels habitatges disponible, aquest edifici quedarà ocupat.

NORMATIVA DEL JOC

1- Els personatges que apareixen en el joc tenen un pressupost màxim, i només poden ser col·locats en habitatges amb el mateix preu o inferior.

2- Cada x segons apareix un personatge nou a col·locar, si en aquest moment encara no s’ha pogut posar el personatge anterior en cap habitatge, el joc s’acaba.

3- Per cada personatge que s’aconsegueixi distribuïr es sumen punts al marcador final.

4- No es pot col·locar cap personatge en un habitatge ple o amb un preu superior al pressupost del que disposa.

En aquest esquema s’explica el funcionament del joc.  On podem veure que cada x segons apareix la imatge d’un personatge, amb un pressupost màxim que s’ha de col·locar en un habitatge de lloguer. En aquest punt apareixen els 10 districtes que formen la ciutat de Barcelona, i arrossegant el personatge, el posem en un dels barris, que s’obrirà per mostrar els habitatges disponibles i el preu de cada un. L’objectiu del joc és el de col·locar el personatge en un habitatge que s’ajusti a la seva economia, en el temps donat (ja que quan passa el temps apareix un altre personatge a col·locar i no es poden acumular o s’acaba la partida) Com més personatges es puguin col·locar i per tant, més duris en la partida, més puntuació s’obtindrà. Un cop posis el personatge en un dels habitatges disponible, aquest edifici quedarà ocupat.

.foto eskema.jpeg

Anuncios

Seguiment projecte serious game

Roger Costa – Ernest Durantes – Saioa Ispizua – Xisca March

Base de dades definitiva:

Lloguer mitjà mensual (€/mes) De: Mercat contractual de lloguer a Barcelona per districtes

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/timm/ipreus/habllo/a2016/tdte1.htm

TEMÀTICA SOCIAL: La immigració

MISSATGE/ HIPÒTESI

La nostra proposta es basa en el lloguer de pisos de la ciutat de Barcelona, separada en diferents districtes. L’objectiu principal del joc és la distribució de persones en els diferents pisos de lloguer que aniran apareixent en el transcurs del temps. Aquests, aniran variant de preu i de situació segons el districte on es trobi. Al mateix temps, s’aniran complicant les situacions (tal i com passa en la vida real de la majoria de persones), com per exemple la variació del nombre d’habitacions de les que disposa el jugador per tal de col·locar una família (2 nens=2 habitacions mínim). Factors com: la massificació d’habitants en determinats barris, la desigualtat, injustícies, canvis de preus en les immobiliàries, la paciència dels clients i/o famílies i un etcètera d’obstacles que faran que el jugador agafi una certa intriga i conscienciació.

 

REFERENTS:

-Serious games

Joinville School Avenue

La immigració està creixent de cada cop més particularment amb tots els problemes que coneixem a causa dels països en plena revolució. Un tema molt delicat i difícil quan veiem el nombre de persones que aterren a les fronteres o a la costa per mitjà d’un transport improvisat.

   L’avinguda de l’École de Joinville és rellevant perquè és un joc seriós que tracta els problemes dels centres de detenció administrativa amuntegats en condicions molt difícils. Aquestes institucions serveixen per empresonar als estrangers que esperen la deportació.

Per a cada resident, cal un registre detallat de la seva persona: edat, nacionalitat, estat de salut i curs està disponible si fa clic a cada un d’ells. Tots tenen aquest punt en comú d’estar en una situació irregular.

Es va inspirar en els esdeveniments de 2008 quan el Centre de Retenció Vincenne va ser destruït per un incendi després d’un motí provocat per la mort d’un dels detinguts.

El paper de director de l’establiment i intentaràs administrar el centre. Pot millorar les habitacions, netejar-les, cuidar els detinguts o reprimir-o tractar de ajudar-los a obtenir documents o expulsar-los del país. Tindrà un pressupost de respectar tot i l’augment de pacients. No podràs ocupar-te d’ells individualment, ja que són nombrosos. Alguns es molestaran, altres es emmalaltiran.

Joinville School Avenue.png

RÉFUGEÉS

Els refugiats són un joc seriós amb doble utilitat. Permet al públic en general descobrir notícies de manera original (Newsgames), i també és un bon Edugame per a l’aprenentatge de la professió al futur periodista.

Els refugiats us conviden a jugar com a enviat especial d’Art per fer el vostre propi informe.

4 destinacions estan programades de setembre a desembre: Nepal (actualment), Iraq a l’octubre), Líban (novembre) i finalment Txad (desembre).

Avui hi ha 52 milions d’éssers humans obligats a viure en un país que no és seu i, sovint, en condicions incòmodes i incòmodes com ara tendes de campanya, llençols o rajoles.

Durant aquests quatre mesos, podreu demanar-vos la foto de diferents cineastes, fotògrafs, escriptors i dissenyadors per crear els vostres propis informes l’objectiu és explicar la història d’aquests refugiats. Com van arribar allà, quines són les seves esperances, la seva vida quotidiana?

En col·laboració amb l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Art, podeu conèixer aquests refugiats i els diferents actors de les associacions: metges.

Depenent de les vostres eleccions, recopilarà vídeos i fotos que us permetran fer un article coherent per satisfer la vostra demanda. Tindreu 5 dies i un temps limitat per a cada dia. Alguns llocs només són accessibles en determinats moments o progressaran per desbloquejar-los.

A la seva disposició, documents, un Xat per correspondre amb l’editor que us guiarà si es desvieu de l’assumpte, un mapa del camp i alguns documents que us permetran recopilar informació.

https://www.youtube.com/watch?v=YzIDTSvtDYs

 

-Prototips de personatges:

Captura de pantalla 2017-11-09 a las 10.45.53  Captura de pantalla 2017-11-09 a las 10.30.42

 

-Escenaris:

ESC2    ESCENARIS

 

ESBOSSOS

-De personatges:

-D’esenaris

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Saioa Ispizua

imagen personal portfolio reducidaTodo empezó con las manchas de tinta desdibujadas que se creaban en mi pupitre tras olvidarme que, minutos antes, había depositado plena atención a deslizar  mi bolígrafo creando formas;  con el rabillo del ojo puesto en la mirada de aquel o aquella que vestía con bata y se paseaba por el aula soltando discursos.

Las prácticas que realizaba entre esas cuatro paredes, quedan ahora plasmadas en las múltiples libretas de distintos tamaños, colores, olores e historias que se ubican en la estantería de mi habitación.

Me gusta perderme por las calles, las plantas, las personas que abrazan el arte, la música en las plazas y los parques, viajar sola con mochila, ver atardeceres acompañada  y en silencio, leer libros con linterna, comunicarme sin palabras, las hojas de otoño, la poesía, la vida colaborativa, lxs apasionadxs y, las preguntas con y sin respuesta.

 

Do I have a right?

Nom i autor del joc: Do I have a right? (ICivics)

Link del joc: https://www.icivics.org/games/do-i-have-right

Video teaser: https://www.youtube.com/watch?v=uSrjVsBTlKY

Estudiant: Ana Servera

screenshot3

1 Trama argumental

Es tracta d’un serious game on el jugador compta de la seu propi bufet d’advocats especilaitzats en dret constitucional.

S’aniran succeïnt diversos casos on possibles clients exposen els seus problemes, davant els quals el jugador haurà d’escollir si aquests tenen o no “dret” davant la situació. Si la resposta és que tenen dret se li haurà d’assignar l’advocat correcte que pugui dur el seu cas.

Com més clients atengui i més casos guanyi l’usuari, més ràpid serà el seu despatx d’advocats, així com beneficiós.

 

Personatges: Per una banda hi trobem el propi jugador, que s’encarnarà com a l’advocat principal del despatx.

Per altra banda està tot el seguit d’advocats membres del bufet.

Finalment hi trobem els clients.

Escenaris: L’únic escenari és el del propi despatx, on hi tenen lloc les relacions entre els advocats i els clients.

 

2. Sistema de regles i interacció

Regles explícites:

Mecàniques de joc: Cada vegada que entra un client per la porta principal, el jugador té la opció de clicar sobre aquest, per a seguidament atendre al seu cas. En una finestra a part s’explica la situació, i una vegada analitzat el cas el jugador haurà d’escollir si seguir endavant amb el client o si considerar que no es pot fer res amb el que reclama i llavors acomiadar-lo.screenshot2

En cas que el cas segueixi endavant, el jugador haurà d’assginar-li un l’advocat que consideri mes adient per al cas concret.

A mesura que es van guanyant casos l’usuari podrà anar contractant més advocats. Tots ells tendrán diferents especialitats, que els definiran i que els faran més qualificats per a uns o altres casos. Es tractarà de saber en quin cas l’advocat s’aproxima més al que demana el client.

Quan es perd algún cas, el contador de “prestigi” que alhora és el que determina poder augmentar la plantilla d’advocats, es va reduïnt, a més, tant si es guanya un cas com si no aquest apareix completament detallat a la premsa diària, informant a tots els lectors.

maxresdefault.jpg

3. Aspectes socials i pedagògics

Objectius: Per una banda és un joc ideal per a aprendre algunes lleis bàsiques, mentre que per l’altra es tracta també de saber gestionar un equip concret. Tenint en compte les caracterísitiques i particularitats que defineixen cadascún dels advocats l’usuari haurà de saber escollir en cada cas. Sempre és important conèixer les qualitats que tenen les persones amb les que treballem, per així poder gestionar millor cadascún dels projectes que realitzem juntament amb tots els problemes i contratemps que puguin sorgir.

Estratègies: Es tracta de començar des de la modestia d’un bufet de dues persones, per a poder anar avançant i creixent. El fet d’anar guanyant els casos i per consegüent prestigi és sense cap dubte el premi que s’emporta el jugador. A més, el fet de gestionar bé els casos implica que d’alguna manera ha après algunes lleis i la millor forma d’aplicar-les.

 

 

 

Ana Servera

El meu nom és Ana Servera, sóc de Mallorca i estic cursant tercer de disseny a la UB.  Sóc una enamorada de la natura, p1040248-e1508422679515.jpgespecialment del mar (estic acostumada a veure’l cada matí i a nedar-hi fins i tot a l’hivern), pot ser en part vaig escollir Barcelona pel fet que aquí l’oceà no és tan alluny com a altres ciutats.

Des d’un principi vaig matricular-me interessada per l’interiorisme i els espais en general, tot i sabent que aquesta facultat no ofereix mencions de cap branca específica.

Al principi em va semblar que el programa de la universitat era una mica “caòtic”, d’alguna manera vèiem de tot i alhora res, però a mesura que han anat passant els dos primers anys i del poc que portem d’aquest tercer, penso que pot ser això no és pas probelma sinó un avantatge: tocar-ho tot i aconseguir una petita base general sempre és de profit.

Un dels meus grans interessos són els edificis històrics, així com tots els elements que els completen i que estableixen una narració entre si: m’encanta curiosejar les antiguitats, les obres d’art i el mobiliari de qualsevol casa. Tot i que dubto que em matriculi mai a arquitectura, la història de l’art sí que és una espineta que porto clavada, a més, em sembla que són estudis que es relacionen a la perfecció amb el que m’agradaria fer en algun futur: restaurar i redissenyar espais i adaptar-los a les noves necessitats i als nous temps, mai oblidant la seva particular història i conservant la seva naturalesa i pàtina originals.

També m’encanta l’exteriorisme: he tingut la sort de tenir una família molt interessada per la botànica i l’agricultura que m’ha “enganxat” aquesta afició de tenir cura del jardí i l’hort. Ja des de ben petita podia passar-me hores al gran terreny dels meus avis plantant flors, podant i canviant-ho tot de lloc.

M’agradaria poder combinar-ho tot algun dia!

 

 

Hipòtesi de SeriousGame

Xisca March, Ernest Durante, Saioa Ispizua, Roger Costa

  • Hipòtesi1

http://opendata-ajuntament.barcelona.cat/data/es/dataset/vies-ciclables
La base de dades ens parla de les vies aptes per anar amb bicicleta de forma segura a Barcelona.

La hipòtesi de joc proposat consisteix en què el personatge protagonista ha d’arribar d’un lloc a un altre amb un temps determinat. El seu mitjà de transport és la bici, i segons si hi ha més o menys vies ciclables a la zona de joc, li serà més o menys complicat arribar al destí, sa i estalvi amb el temps proposat. El protagonista pot passar per qualsevol carrer, però evidentment, el personatge correrà més perill i per tant, serà més probable que mori, circulant per vies transitades també per cotxes, o amb velocitats permeses superiors als 30km/h

Mapa conceptual en imatges d’aquesta hipòtesi:

MapaConceptualBicing

 

  • Hipòtesi2

http://opendata-ajuntament.barcelona.cat/data/es/dataset/superficie-dens/resource/87326f9e-0204-485a-80ff-826233d7917e

La base de dades ens parla de la densitat de població que hi ha per cada barri, tenint en compte la superfície.

La hipòtesi de joc proposat consisteix a col·locar persones de diverses realitats, al barri on es juga. Segons l’espai que hi ha en el barri i les persones que hi viuen, el nivell serà més o menys complicat (ex: si hi ha 5m” i hi viuen 3 persones el nivell serà més complicat que si el barri té 8m” i les persones que hi han de viure són 4) Cada x segons apareixerà un personatge ( Família amb nens, empresari, grup d’amics adolescent, sensesostre…) amb una forma i un tamany concret (com si cada personatge fos una peça de tetris)

Si es pot aconseguir col·locar tots els personatges en el barri proposat, es passarà de nivell i es jugarà en un barri més complicat.

Mapa conceptual en imatges d’aquesta hipòtesi:

MapaConceptualDensitatPoblació.png

Children’s play

Saioa Ispizua i Roger Costa

https://play.google.com/store/apps/details?hl=es&id=com.demagogstudio.ChildrensPlay

childrens-play-1.jpg

ANÀLISI DEL MÓN FICTICI

  • Trama argumental

Children’s play és un joc pensat per denunciar l’explotació infantil. La trama és prou senzilla, consisteix en posar-se al lloc d’un empresari amb nens contractats a la seva fàbrica. L’objectiu és el de produir, produir, i únicament produir tant com es pugui, sense tenir en compte les condicions, les hores de treball, etc

El més important és mantenir els nens desperts, la fàbrica neta de rates, I la premsa que pot denunciar aquestes il·legalitats laborals ben lluny.

  • Personatges

En aquest joc només hi intervenen dos grups de personatges. En primer lloc el propi jugador; aquest és l’empresari, que tot i no sortir representat gràficament, respon a les accions que s’ordenen fer amb el dit, per tant, és un personatge que no es veu però que queda plasmat fora de la pantalla, identificant-se amb el jugador. Per altra banda, i com a protagonistes del joc, tenim els treballadors de la fàbrica. Nens i nenes d’ètnies diferents, que s’adormen, ja que fa moltes hores que treballant sense descans.

  • Escenaris

El joc té un únic escenari, ja que no consisteix a passar pantalles o nivells, sinó que tracta de produir el màxim dins la fàbrica. Aquesta fàbrica és un espai petit, representat en 2d, ple de brutícia, teranyines i rates, amb molt poca il·luminació i un sistema de ventilació molt precari.

SISTEMA DE NORMES I INTERACIIÓ

  • Normes Explícites

Com a normes explícites a complir, mentre intentes puntuar al màxim per ocupar el lloc més alt del rànquing, hi ha la de no deixar que els nens s’adormin, ja que si ho fan els perds i deixen de produir, si hi ha molts nens que dormen els productes surten defectuosos i s’acaba la partida. Un altre norma que cal tenir en compte, ja que si no es segueix al peu de la lletra es perd, és la de no tocar els nens mentre produeixen i fan la feina correctament, ja que si els avises quan no toca, també s’acaba la partida. Finalment, com s’ha comentat amb anterioritat, cal mantenir el local sense rates I sobretot evitar la premsa. A partir d’aquests 4 requisits, cal durar al màxim per fer tants punts com es pugui.

  • Mecàniques de joc

La mecànica de joc és molt senzilla, ja que per fer reaccionar els nens treballadors tan sols se’ls ha d’apretar amb el dit, la mateixa acció que es durà a terme per matar les rates (en aquest cas cal apretar les rates) o espantar els periodistes (també pitjant sobre ells)

ASPECTES PEDAGÒGICS I SOCIALS

  • Estratègies pedagogiques

El joc, més que una estratègia pedagògica, té una estratègia persuasiva, no intenta ensenyar cap comportament, sinó que vol fer arribar un missatge.

  • Estratègies persuasives

L’estratègia persuasiva és la de transmetre el missatge en contra de l’explotació infantil, que apareix tan en el contingut del joc, com en els moments prèvis on es carrega (en forma de xifres i estadístiques relacionades amb el tema)